Els he tingut a casa tot el dia. Dormint i fent el ganso. Quan he volgut jugar una mica no m’ha deixat i quan ell ha volgut jugar li he fotut una bona esgarrapada. Ha tingut una petita noticia trista. Al seu amic Andres l’han portat al Taulí amb tot el que sembla una angina de pit. Al vespre ha parlat amb la seva dona i la seva filla i estava molt millor. Somia despert. A molts com ell els hi diuen somiatruites. S’imagina que les fades són rosses d’ulls blaus i que t’ho concedeixen tot. En el seu conte deu ser així doncs fa cara de tòtila. Ha estat un dia gairebé imperfecte, la pluja es bona però fa molta nosa a tothom. Ha rebut felicitacions per una cosa que te a veure amb un sopar de divendres passat. Ha dit que encara queda molta feina i que el dia 27 de maig al vespre ja descasaran. Quina broma aquest paio sinó descansa ni quan dorm. A mi em té ben atabalada amb els horaris. No se mai quan es de dia i quan es de nit. Tot i així abans d’anar a dormir m’ha fet una carícia potser si que els seus somnis són veritat.
En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb
Comentarios