Els he tingut a casa tot el dia. Dormint i fent el ganso. Quan he volgut jugar una mica no m’ha deixat i quan ell ha volgut jugar li he fotut una bona esgarrapada. Ha tingut una petita noticia trista. Al seu amic Andres l’han portat al Taulí amb tot el que sembla una angina de pit. Al vespre ha parlat amb la seva dona i la seva filla i estava molt millor. Somia despert. A molts com ell els hi diuen somiatruites. S’imagina que les fades són rosses d’ulls blaus i que t’ho concedeixen tot. En el seu conte deu ser així doncs fa cara de tòtila. Ha estat un dia gairebé imperfecte, la pluja es bona però fa molta nosa a tothom. Ha rebut felicitacions per una cosa que te a veure amb un sopar de divendres passat. Ha dit que encara queda molta feina i que el dia 27 de maig al vespre ja descasaran. Quina broma aquest paio sinó descansa ni quan dorm. A mi em té ben atabalada amb els horaris. No se mai quan es de dia i quan es de nit. Tot i així abans d’anar a dormir m’ha fet una carícia potser si que els seus somnis són veritat.
Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...
Comentarios