Ir al contenido principal

S'ho mereixen


Aquest matí, com cada dia m’han fet escoltar RAC-1 i, com cada dia, la meva pelambrera s'ha posat de punta. Aquest tal Bosch, Xavier, es deu sentir molt satisfet de contribuir amb els seus comentaris i els dels seus tertulians, per cert mai a la vida havia escoltat i vist tanta parcialitat, ha incrementar la intolerància i el sectarisme. Cada dia atacs sense sentit a Montilla i el socialisme i la defensa brutal de tot l’entorn convergent i pujolià. Aquest dies haurien de fer l’exercici de posar les gravacions de les tertúlies de quan Maragall era president. Patètics. Clar que després de dinar m’han posat la tele i he vist la sessió de control del Parlament. Pujol Ferrusola, l'Oriolet, i Rull. Cabdells convergents a més de voler demostrar davant els germans grans la seva capacitat dialèctica han demostrat la seva mala educació. He escoltat que a casa deien: Nosaltres som catalans com aquests? Quina pena. Es mereixen estar on són. Oposició per molts anys

Comentarios

Entradas populares de este blog

He deixat de....."fumar"

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb

Records de Barberá del Vallés (Barcelona)

Júlia Otero ho diu molt clar i sense cridar

CARTA OBERTA DE JULIA OTERO Vamos a ver… Todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia, amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no sólo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que la