Una de les coses que més ràbia em fa de la feina de comunicar-se amb uns i altres i d’alguna modernitat és el menyspreu que mostrem per la llengua o llegues i sobretot pel vocabulari. Amb quatre paraules ho volem dir tot i no intentem expressar amb una o altra el que realment volem dir. Per exemple: és el mateix gent què persones? Jo crec que no. Sinó en aquesta campanya electoral si en la de fa quatre anys uns deien gent com tu i altres deien persones com tu. A qui es dirigien uns i altres? De fet jo diria que al mateix públic amb la diferencia que d’una manera es volia intimar i de l’altra es volia universalitzar. Sona igual en castellà que en català. Gent - Gente, crec que no. En canvi persona s’escriu i es pronuncia igual en una que en altra llengua. També es pot dir que quan es parla de persones sembla que es tingui més estima que si es parla de gent. És el mateix total ha guanyat l’alcaldessa de les persones i per tant ens podem sentir prou feliços doncs ens podem sentir respectats i preuats. Ara és l’hora de les persones. Ara és l’hora dels noms i els cognoms. Ara és l’hora de la sensibilitat i d’entretenir-se una a una i una a una amb aquelles persones que calgui i parlar de demà.
Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...
Comentarios