Una de les coses que més ràbia em fa de la feina de comunicar-se amb uns i altres i d’alguna modernitat és el menyspreu que mostrem per la llengua o llegues i sobretot pel vocabulari. Amb quatre paraules ho volem dir tot i no intentem expressar amb una o altra el que realment volem dir. Per exemple: és el mateix gent què persones? Jo crec que no. Sinó en aquesta campanya electoral si en la de fa quatre anys uns deien gent com tu i altres deien persones com tu. A qui es dirigien uns i altres? De fet jo diria que al mateix públic amb la diferencia que d’una manera es volia intimar i de l’altra es volia universalitzar. Sona igual en castellà que en català. Gent - Gente, crec que no. En canvi persona s’escriu i es pronuncia igual en una que en altra llengua. També es pot dir que quan es parla de persones sembla que es tingui més estima que si es parla de gent. És el mateix total ha guanyat l’alcaldessa de les persones i per tant ens podem sentir prou feliços doncs ens podem sentir respectats i preuats. Ara és l’hora de les persones. Ara és l’hora dels noms i els cognoms. Ara és l’hora de la sensibilitat i d’entretenir-se una a una i una a una amb aquelles persones que calgui i parlar de demà.
En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb
Comentarios