Ir al contenido principal

L'hora de les decissions



Ja s’ha fet la feina i a més bé. Els resultats han estat molt positius, en tot els sentits, doncs fins i tot aquells que no han anat bé pels interessos personals d’alguns també han estat bons. A la comarca del Vallès Occidental Sud, capital Sabadell, sembla com si la gent ens haguéssim trobat i entre tots haguéssim decidit que calia a cada lloc i en general a tota la comarca. Ho podem analitzar. En principi només Sentmenat no tindrà alcalde socialista, després farem un breu d’aquesta població, i ICV (no hi afegeixo EUiA voluntàriament) ha perdut les dues alcaldies que tenia, Sta. Perpetua i Cerdanyola. Convergència ha perdut Castellar que l’ha guanyant el bon amic Ignasi( quina sort que té la gent de Castellar amb aquest nou alcalde). Ha castigat, el just per posar-lo de peus a terra, a Manel Bustos a Sabadell i ha atorgat la majoria absoluta a Ana del Frago, Pepita Pedraza i José Luis Jimeno, tres persones molt diferents però amb estils semblants. Poc soroll i molta feina bona. Al Juan Parralejo, Teresa Padrós i Cesar Arrizabalaga, els han donat un nou toc d’atenció. Alguns diran que el resultat de Palau no és igual al de les altres poblacions, que a Palau es pot perdre l’alcaldia i a Ripollet i Montcada no. D'acord, però ni un ni l’altre han consolidat la seva situació i ja fa massa temps que caminen per la corda fluixa. Finalment Cerdanyola i Sta. Perpetua, dues alegries, l’amic Manel Ruiz i el nouvingut Antoni Cardenas. Els dos seran alcaldes. A mi no m’agrada gaire el “todos contra uno” de Sta. Perpetua, això és el que va fer el Morral i potser ara li han fet pagar. Cal governar molt i bé. Sobretot Manuel molt a prop dels ciutadans i ciutadanes. Fes de molt bon comercial, el millor, t’han de conèixer fins i tot les rates de Sta. Pepa. A l'Antonio poques coses a dir-li. Li han deixat una feina de reconstrucció de partit molt feixuga. Finalment un record per Sant Quirze. Població molt difícil pel socialisme i l'Antonio Rebolleda és massa funcionari. Aquell poble necessita un pijo pagés. Cal intentar governar amb ERC, la oposició és molt dura. Acabo amb dues referències particular. La de Sentmenat és un avís per a intervencionistes. El que va fer l’agrupació del PSC de Sentmenat i no es va permetre ara ho ha fet la ciutadania i sense cap possibilitat de retret. A Sabadell han reconegut la feina feta, per cert molta més que en els darrers anys d’època Farrés, però han castigat l’estil. Masses fotos? Massa família? massa mediatic?. Governa però amb menys fums.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Independentisme: de dretes o d’esquerres?

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dictad...

Ciutadans i Alternatius

L’any 1980 vaig decidir que tenia capacitat i ganes de participar en aquella nova forma de viure que en deien Democràcia. Fins llavors tan sols sabia que era una paraula grega fruit d’una manera d’organitzar-se per governar (ordenar, distribuir, endreçar) les ciutats. Ho tenien els francesos, anglesos, alemanys, americans, italians, suecs, etc, etc... Era la pera. Més ben dit la repera, la ostia, el "no va más". Ho havíem vist al cinema a Perpignan, al Salut les Copins, Sport Auto, Paris Match i fins i tot al Burda. Però allò no era res comparat amb la realitat del que la democràcia representava. Allò era la forma de veure com en altres llocs la gent era més lliure. Per cert en aquella època jo debia ser un ciutadà i un alternatiu. Doncs com deia al principi, aquell ciutadà alternatiu va decidir afiliar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya. Fins avui. El meu partit te la responsabilitat de governar a Espanya, Catalunya i molts pobles i ciutats. També a la meva, Barberà ...

renovació?

Ara que ja sabem quin dia haurem d’anar a votar és el moment de fer debats de veritat. Ara ja podem parlar de com es gastaran els euros de tots, uns i altres, ara ja podrem parlar de quin futur volen per aquest país, uns i altres,ara ja s’ha acabat fer volar coloms i és l’hora de fer balanç. O potser no. Potser és tot un miratge i ara és l’hora de qui la diu més grossa; oi senyor Tremosa? També sembla que és l’hora, almenys ho pensava, de la renovació i la nova gent. Con diuen alguns la gent jove, les noves fornades. Havia sentit a parlar de la Laia Bonet i d'altres, a can PSC i a la resa de partits un discrus semblant. CIU podia aprofitar per fer una mica de neteja i tots aquells que tard o d'hora hauran d'anar al jutjat a declarar els podien deixar a casa. De cop apareix Celestino Corbacho i fins i tot Josep Borrell i ràpidament em vaig fer a l’idea que aquests eren les promeses polítiques del futur i els que ens aportarien noves idees. No cal fer escarafalls, el candidat...