Ir al contenido principal

L'hora de les decissions



Ja s’ha fet la feina i a més bé. Els resultats han estat molt positius, en tot els sentits, doncs fins i tot aquells que no han anat bé pels interessos personals d’alguns també han estat bons. A la comarca del Vallès Occidental Sud, capital Sabadell, sembla com si la gent ens haguéssim trobat i entre tots haguéssim decidit que calia a cada lloc i en general a tota la comarca. Ho podem analitzar. En principi només Sentmenat no tindrà alcalde socialista, després farem un breu d’aquesta població, i ICV (no hi afegeixo EUiA voluntàriament) ha perdut les dues alcaldies que tenia, Sta. Perpetua i Cerdanyola. Convergència ha perdut Castellar que l’ha guanyant el bon amic Ignasi( quina sort que té la gent de Castellar amb aquest nou alcalde). Ha castigat, el just per posar-lo de peus a terra, a Manel Bustos a Sabadell i ha atorgat la majoria absoluta a Ana del Frago, Pepita Pedraza i José Luis Jimeno, tres persones molt diferents però amb estils semblants. Poc soroll i molta feina bona. Al Juan Parralejo, Teresa Padrós i Cesar Arrizabalaga, els han donat un nou toc d’atenció. Alguns diran que el resultat de Palau no és igual al de les altres poblacions, que a Palau es pot perdre l’alcaldia i a Ripollet i Montcada no. D'acord, però ni un ni l’altre han consolidat la seva situació i ja fa massa temps que caminen per la corda fluixa. Finalment Cerdanyola i Sta. Perpetua, dues alegries, l’amic Manel Ruiz i el nouvingut Antoni Cardenas. Els dos seran alcaldes. A mi no m’agrada gaire el “todos contra uno” de Sta. Perpetua, això és el que va fer el Morral i potser ara li han fet pagar. Cal governar molt i bé. Sobretot Manuel molt a prop dels ciutadans i ciutadanes. Fes de molt bon comercial, el millor, t’han de conèixer fins i tot les rates de Sta. Pepa. A l'Antonio poques coses a dir-li. Li han deixat una feina de reconstrucció de partit molt feixuga. Finalment un record per Sant Quirze. Població molt difícil pel socialisme i l'Antonio Rebolleda és massa funcionari. Aquell poble necessita un pijo pagés. Cal intentar governar amb ERC, la oposició és molt dura. Acabo amb dues referències particular. La de Sentmenat és un avís per a intervencionistes. El que va fer l’agrupació del PSC de Sentmenat i no es va permetre ara ho ha fet la ciutadania i sense cap possibilitat de retret. A Sabadell han reconegut la feina feta, per cert molta més que en els darrers anys d’època Farrés, però han castigat l’estil. Masses fotos? Massa família? massa mediatic?. Governa però amb menys fums.

Comentarios

Entradas populares de este blog

He deixat de....."fumar"

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb

Records de Barberá del Vallés (Barcelona)

Júlia Otero ho diu molt clar i sense cridar

CARTA OBERTA DE JULIA OTERO Vamos a ver… Todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia, amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no sólo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que la