Potser portàvem tanta embranzida que ens vam passar tres pobles, però la realitat es que fa 12 anys que anem enrere. No és un qüestió d’ideologia de qui mana, és un tema de societat. És la societat la que globalment i majoritàriament va enrere. Som una colla de reaccionaris. Volem civisme i apliquem disciplina, volem seguretat i apliquem prohibicions. Cada cop hi ha més coses que no es poden fer. Cada cop la vida uniformada, la vida dels camins marcats i assenyalats és la que tothom ha de fer. A qui no segueix aquest ordre se’l bateja ràpid. És un antisistema. Un sistema per cert que ho aguanta tot. En molts casos, cada cop més, autèntics mediocres i fins i tot persones de dubtosa capacitat al front de pressupostos i responsabilitats molt importants. Només cal veure que han estat capaços de fer alguns per tal d’aconseguir o mantenir-se en el poder.
En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb
Comentarios