Refundem el català i el nou vestit ja ens peta per les costures. Això han degut pensar catalanistes i altres istes més acèrrims en veure com l’icona basca, molt preuada pel catalanisme i l’independentisme de Catalunya, salva el cap i la cara de Maleni i Zapatero enfront les demandes de la resta. Fins i tot, Ridao, ha manifestat que això del Galeuscat no és més que un club de mariscades i arrossos. Seguirà Monica Terribas i TV3, en general, tractant el tema basc com si fos un vegueria catalana més? I l’altre icona, també dels mateixos col.lectius. Eliseo Climent, representant dels aferrissadíssims catalanistes i independentistes de ses Illes o del Pais Valencià, Bernat Joan, Vicens Sanchis, etc. que constantment ens donen lliçons de com ens hem de comportar envers Madrid. Climent acaba de manifestar que el català gaudeix d’una "excel·lent salut", també a València i de pas els recorda als nacionalistes i els altres d’aquí, que peca de ser massa "pessimista" i "embadalit" i en comptes de celebrar "patètiques derrotes", referint-se a la Diada nacional de l'11 de setembre, els catalans haurien de celebrar, juntament amb els valencians, "les victòries del gran rei Jaume I". Segurament Climent té raó. Després de patir la defensa increïble que va fer un taxista de Madrid, militant del PP segons em va demostrar, de Jordi Pujol crec que més que mai a Espanya el que val és allò de: “Antes independiente que socialista”
En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb
Comentarios