La sentència del Constitucional es pot analitzar de moltes maneres diferents, però la única que no cal fer és la tècnica. Ni cal ni interessa saber si han escapçat molt o poc l’Estatut aprovat al Parlament i votat per la ciutadania. L’han tocat i s’han atrevit a dictar sentència. Aquest és el fet pitjor. No anem bé si un tribunal està per sobre de la voluntat popular, això no és democràcia i per tant aquests 30 anys darrers no han servit per a res. No importa el contingut del que diuen, no s’han declarat incompetents i aquesta és la mentida d’aquest sistema. Per fi es veu que el “atado y bien atado” existeix de veritat. No era el Borbó, no eren els militars, eren els jutges i les lleis. Ens diuen una bona colla de vegades que “España es indivisible” i segueixen, tossuts, pensant que és una i la realitat, també tossuda, ens diu que ni ho és i què no ho estat mai, ni tan sols en temps del dictador. Han tingut una oportunitat única i històrica per aconseguir l’encaix definitiu del problema, però el seu corporativisme com a juristes, és el tema que s’han carregat del tot, i pensar que les lleis són abans que les persones, a més de la caspa i la presumptuositat intrínseca del càrrec i la feina els ho ha impedit. Estem en un moment cabdal pel futur del nostre País i de l’Estat del que formem part i es pot espatllar per les dues parts. Ara seria l’hora de prioritzar el bé comú i pel que s’escolta i es veu la prioritat és la de sempre; les properes eleccions, en aquest cas a Catalunya i a veure qui en treu més rèdit de la situació. Quina llàstima no poder saber qui proposa les coses de veritat i qui les proposa per interès. Ho anirem veient però no oblideu Espanya no ha estat mai una, ni mai ho serà.
La sentència del Constitucional es pot analitzar de moltes maneres diferents, però la única que no cal fer és la tècnica. Ni cal ni interessa saber si han escapçat molt o poc l’Estatut aprovat al Parlament i votat per la ciutadania. L’han tocat i s’han atrevit a dictar sentència. Aquest és el fet pitjor. No anem bé si un tribunal està per sobre de la voluntat popular, això no és democràcia i per tant aquests 30 anys darrers no han servit per a res. No importa el contingut del que diuen, no s’han declarat incompetents i aquesta és la mentida d’aquest sistema. Per fi es veu que el “atado y bien atado” existeix de veritat. No era el Borbó, no eren els militars, eren els jutges i les lleis. Ens diuen una bona colla de vegades que “España es indivisible” i segueixen, tossuts, pensant que és una i la realitat, també tossuda, ens diu que ni ho és i què no ho estat mai, ni tan sols en temps del dictador. Han tingut una oportunitat única i històrica per aconseguir l’encaix definitiu del problema, però el seu corporativisme com a juristes, és el tema que s’han carregat del tot, i pensar que les lleis són abans que les persones, a més de la caspa i la presumptuositat intrínseca del càrrec i la feina els ho ha impedit. Estem en un moment cabdal pel futur del nostre País i de l’Estat del que formem part i es pot espatllar per les dues parts. Ara seria l’hora de prioritzar el bé comú i pel que s’escolta i es veu la prioritat és la de sempre; les properes eleccions, en aquest cas a Catalunya i a veure qui en treu més rèdit de la situació. Quina llàstima no poder saber qui proposa les coses de veritat i qui les proposa per interès. Ho anirem veient però no oblideu Espanya no ha estat mai una, ni mai ho serà.
Comentarios