Mai oblidaré aquest dia i molt menys l'endemà. Els diputats socialistes entraven al Parlament i la gent allà concentrada els insultava i els hi deia "botiflers" Les companyes i companys que varem anar a donar suport a Raimón Obiols, Lluís Armet, Rosa Barenys, Josep M. Bricall, Carlos Cigarrán, Higini Clotas, Joan Ganyet, Rafa Madueño, Marta Mata, Isidre Molas, Quim i Manel Nadal, Santi Riera, Josep M. Sala, Antoni Santiburcio, Xavier Soto, Antoni Siurana i sobretot un del meus mestres i una de les persones que més trobo a faltar en aquests moments l'estimat ROMÀ PLANAS.
Fins i tot, plovia una mica, varem aturar algun cop de paraigües amb destinació contra algun dels companys socialistes. Segur que la Marta Moreno ho recorda perfectament.
El "govern de Madrid ha fet una jugada indigna" va dir Pujol. Jo tenia parents en llocs de responsabilitat a Banca Catalana i sabia que la jugada indigna la havia fet ell. Allà va començar el principi del fi d'un país extraordinari i admirat que s'ha transformat en un país enfrontat i petit.
Si la justícia es capaç i té el coratge de esbrinar-ho tot passarem vergonya aliena i sortirem d'aquesta situació molt dèbils i en mans d'un altre nacionalisme, en aquest cas l'espanyol, molt pitjor que el que hem patit en els darrers 30 anys a Catalunya.
En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb
Comentarios