Crec que avui ha de ser el primer dia d’una nova etapa en la meva vida. Fa una estona he presentat la meva dimissió com a membre i com a responsable de comunicació de l’executiva del PSC de Barberà del Vallès. El resultat de les darreres eleccions i els esdeveniments que m’han tocat viure en lo personal i professional m’han fet concloure que la meva etapa en aquest aspecte havia arribat a la seva fi. Per tant passo a ser un militant de base com molts d’altres.
També he decidit que s’ha acabat el temps de les cremalleres i vull donar-me l’oportunitat de seguir fent la feina que més m’agrada, comunicar.
Tot i així crec que després d’escoltar les versions oficials rebudes respecte la meva tasca com a comunicador, tinc tot el dret del món d’explicar la meva versió i que si ho volgués un jutge es podría demostrar que és la real.
Fets: Dijous 18 de juny, entre 11:30 i 12:30 tertúlia femenina a la ràdio, es parla dels actes del dissabte anterior, ple de constitució, es fan diferents comentaris i algun d’ells produeix una trucada de la secretaria general de la PCPB (Margarita Albert) a la directora de Ràdio Barberà, Maria José Velázquez, no se que parlen , trucada també a l’alcaldessa, Silvia Fuster, reunió de l’alcaldessa amb la directora i convocatòria urgent de reunió dels tres contractats de la ràdio al departament de personal amb cap de personal i directora. Comunicació que a partir d’aquell moment (el programa s’acabava a les 14:00 hores) la locució sempre hauria de ser de Jordi Martin i jo passava a fer només les tasques de coordinador. El cap de personal manifesta la legalitat d’aquella decisió. Què importa la legalitat?
A partir d’aquest moment tot passa a ser responsabilitat de la directora i per tant no es tracta d’un tema polític sinó tècnic. Aquesta versió m’impedeix qualsevol tipus de demanda laboral doncs no és censura sinó canvis tècnics. No cal discutir més, el propi comunicat de Junts per Barberà desmenteix aquesta versió. Aquests són els fets.
El meu agraïment a totes aquelles persones que m’han mostrat suport, el meu reconeixement especial a Junts per Barberà i al Sindicat de Periodistes de Catalunya per mostrar públicament el seu suport a la llibertat d’expressió i a la democràcia. Tindran sempre m és el meu reconeixement al respecte. Vull aprofitar per dir que Junts no tan sols ho ha demostrat amb aquest fet, en poques setmanes ho ha fet en moltes més coses.
El nou govern de Barberà del Vallès te tot el dret democràtic de prendre les mesures organitzatives que cregui oportunes i te tot el dret del món de fer el que han fet respecte la meva feina, amb una diferència, sense tapar-me la boca per sempre i sense tanta pressa. El Lluís Ricart no era una emergència barberenca senyora Fuster.
Un cop explicat tot em trec la cremallera i tal com ja he manifestat en privat i en públic em poso a treballar en la meva feina amb la màxima professionalitat i esperit de col•laboració que calgui per millorar, en el meu cas, Ràdio Barberà i el futur de la seva gent. Per millorar la ràdio, la seva audiència, la seva estructura i la situació laboral de la seva gent, no trobaran millor aliat i professional que el Lluís Ricart.
Gràcies i endavant
Comentarios