Ir al contenido principal

Nova etapa en la vida.

Molts de vosaltres sou coneixedors de les circumstàncies que m'ha portat a no treballar gaire amb aquest Blog. El juny de 2015 un canvi de govern municipal a Barberà del Vallès va fer que fos apartat de la feina quotidiana de periodista radiofònic a Ràdio Barberà. Em varen apartar del micròfon. No podia fer cap programa i menys fer de locutor. Aquiesta situació d'agressió personal va influir de manera important en l'agreujament de la meva malaltia i el mes d'octubre vaig acabar amb la baixa laboral per IT. Després al maig de 2017, per fi, vaig entrar a quiròfan amb l'intenció de solucionar una part de les coses que em teníen sense poer treballar i a dia d'avbui estic en plena fase de recuperació d'aquesta intervenció. De totes maneres el meu estat físic no permetrà que torni a treballar i pèr tant ara tinc temps i ganes de dir i explicar coses. Avui 11 de setembre de 2017 poso en marxa el meu cervell per omplir de reflexions i crear debat aquest blog representatiu de la familia de la que vinc. Ja sabeu que també em podeu llegir a www.independentbarbera.cat

Comentarios

Entradas populares de este blog

He deixat de....."fumar"

En Romà Planas tenia un esperit republicà. Republicà de veritat. De saber-se sol en aquest món. Sol però lliure. Potser per això allà on estava sempre hi havia joves. Potser ja no tan joves. Trenta anys de distància poden semblar molts. Però aquests anys de distància en realitat no existien. Potser perquè constantment es continuava fent preguntes i buscant respostes, com només ho fa un lliurepensador. Diuen que és l'esperit dels joves, però que amb l'edat es cura. Ja hem arribat, pensem molts. I efectivament han arribat a no adonar-se de la seva pròpia futilesa. "No s'adonaran mai del problema", ens explicava. "Se n'adonaran quan el poble cansat els hi faci saber. I el poble ho farà saber com ho sap fer, exercint la ciutadania. Llavors serà tard. Però serà un bon moment. Un espai de creació, d'il·lusions, de nova gent, d'empenta. Un espai social que permetrà conrear l'amistat, anhel últim i definitiu de la política, entesa com la projecció púb

Records de Barberá del Vallés (Barcelona)

Júlia Otero ho diu molt clar i sense cridar

CARTA OBERTA DE JULIA OTERO Vamos a ver… Todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia, amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no sólo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que la