chamairac

La nova alcaldessa de Barberà del Vallès comença amb mal peu L'SPC critica la destitució fulminant del presentador de 'Barberà al dia', sense cap raó professional ni laboral que ho justifiqui El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació considera que la decisió d'apartar el periodista Lluís Ricart de les seves tasques de conducció del programa Barberà al dia, de Ràdio Barberà i la manera com aquesta s'ha dut a terme no es correspon amb una actuació democràtica en la gestió dels mitjans de comunicació municipals. La nova alcaldessa del municipi està utilitzant la política de sempre en la gestió d'aquests mitjans i ha oblidat que l'emissora municipal no pertany als polítics que governen sinó al conjunt de la ciutadania. L'SPC respecta la capacitat dels governs elegits democràticament per impulsar les polítiques que considerin oportunes. No obstant això, aquest dret no els faculta per prendre qualsevol mesura. Sor...

L’11S varen ser milers, l’11M centenars i el 7 de gener han estat poc mes d’una desena els morts per causa d’un atemptat i tot i la gran diferència de víctimes entre uns i altres el sentiment, la sensació és la mateixa. El que ha passat a França no és tan sols un atemptat contra tot el que defensem la gent que creiem amb la llibertat de les persones, amb la fraternitat de la humanitat i amb l’igualtat dels essers humans sense tenir en compte cap altra qüestió. És un atemptat contra les estructures mentals de qualsevol humà normal i sa. El cervell de la gent normal no entén res i per aquest motiu a més de ser un esdeveniment molt trist es transforma en molt perillós doncs la manca d’una estructura entenedora fa que s’analitzi el fet des de la passió i la rauxa gens recomanable en situacions límit i aquesta podria ser-ho si es descontrola. La societat francesa viu una situació desconeguda, no pel fet sinó per la forma i pels protagonistes. La primera vegada que ETA va assassinar un ciuta...

http://www.ivoox.com/visions-lorca-audios-mp3_rf_3411851_1.html [audio="http://www.ivoox.com/visions-lorca_md_3411851_1.mp3"] Ir a descargar

Des del reconeixement públic del delicte,de moment només fiscal, comés per Jordi Pujol fins avui ja podríem fer una bona colla de llibres en els que es pot comparar les diferents maneres de veure i analitzar el tema. He de reconèixer, i els que m’han llegit o escoltat ho poden corroborar que no em va fer ni fred ni calor. Les coses, quan ja saps com són, el dia que es confirmen no alteren l’estat. El que si em fa fred i calor són algunes valoracions i comentaris. No ho poden evitar i no podem separar els fets. Parlen del procés, la honorabilitat, el sacrifici a la pàtria i abandonament familiar, i podríem seguir omplint pàgines amb afirmacions com aquestes i d’altres. Per altra banda hi ha una obsessió periodística malaltissa en poder quantificar els miler d’euros moguts, tocats o estafats i en realitat tan se val si són 3 com 33 mil. El mal és sentimental i no te mida. Crec que hi haurà un abans i un després del cas Pujol doncs mai cap altre cas havia ferit de mort els sentiments de t...

CARTA OBERTA DE JULIA OTERO Vamos a ver… Todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia, amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no sólo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que la...

L’espurna més insignificant fa més foc que la flama més enorme. No sé si a la física del foc això és possible tal i com ho és en moltes situacions de la nostra vida. L’Ajuntament del Papiol tanca la seva emissora de ràdio municipal, doncs no ha estat capaç de trobar ningú que voluntàriament es fes càrrec del seu control. No sé què és el que ha cridat més l’atenció, si el tancament d’un mitjà públic o la fatxenderia dels polítics locals de manifestar públicament que la comunicació amb els nostres veïns i veïnes ens importa tant poc que només la podem cuidar i mantenir en gran nivell si no costa ni un euro. No és una espurna és el foc constant i ben encès de la comunicació local i de proximitat. Encara no s’havia definit políticament com seria el futur d’Espanya, encara s’estava debatent si seríem una democràcia parlamentaria amb tots els partits polítics legalitzats o ens quedaríem coixos en alguna cosa, que en una part important del territori català i andalús, des de la iniciativa de...

Mai oblidaré aquest dia i molt menys l'endemà. Els diputats socialistes entraven al Parlament i la gent allà concentrada els insultava i els hi deia "botiflers" Les companyes i companys que varem anar a donar suport a Raimón Obiols, Lluís Armet, Rosa Barenys, Josep M. Bricall, Carlos Cigarrán, Higini Clotas, Joan Ganyet, Rafa Madueño, Marta Mata, Isidre Molas, Quim i Manel Nadal, Santi Riera, Josep M. Sala, Antoni Santiburcio, Xavier Soto, Antoni Siurana i sobretot un del meus mestres i una de les persones que més trobo a faltar en aquests moments l'estimat ROMÀ PLANAS. Fins i tot, plovia una mica, varem aturar algun cop de paraigües amb destinació contra algun dels companys socialistes. Segur que la Marta Moreno ho recorda perfectament. El "govern de Madrid ha fet una jugada indigna" va dir Pujol. Jo tenia parents en llocs de responsabilitat a Banca Catalana i sabia que la jugada indigna la havia fet ell. Allà va començar el principi del fi d'un país ex...